Els 5 punts de la Llei

1.- El registre domiciliari
La policia no està obligada a presentar una ordre judicial de registre, simplement l’han de comunicar al Jutge/ssa en un plaç de 24 hores.
La resta de drets que amparen un registre domiciliari continuen vigents:

• Presència de la persona afectada o d’algú en qui hagi delegat durant el registre.
• Presència de, com mínim, dos testimonis.
• Lectura i signatura de l’acta per la persona/es afectada/es, pels testimonis i pel policia encarregat
• Seguiment del registre complet i elaboració d’un inventari de tot allò que s’enduen per part de la persona/es afectada/es. Aquest inventari també ha de constar a l’acta.
• Si en el registre s’observen irregularitats, dret a fer que consti en el acta i a denunciar-ho davant el Jutge/ssa.

2.- La detenció
Si el Jutge o Jutgessa autoritza l’aplicació de la legislació antiterrorista, comporta la immediata incomunicació de la persona o persones afectades durant 3 dies prorrogables a 5. És a partir d’aquest moment que es produeix la vulneració més flagrant no només dels drets fonamentals de les persones, sinó de la pròpia legislació antiterrorista. Aquests són els principals drets que queden anul.lats en virtut de la legislació:

• El dret a la trucada telefònica per informar del lloc on la persona es troba detinguda, amb la qual cosa aquesta persona està, senzillament, desapareguda.
• El dret a triar advocat o advocada de confiança. En la declaració només es pot estar assistit per un advocat o advocada d’ofici al que es pot exigir la seva identificació com a tal.
• El dret a l’entrevista reservada amb l’advocada o advocat. La resta de drets que amparen les persones en aquesta situació són:
• Exigir la presentació de l’ordre de detenció i de l’aplicació de la legislació antiterrorista signada pel Jutge o Jutgessa (la pròrroga d’incomunicació de 3 a 5 dies també ha d’estar signada per ell o ella).
• Ser immediatament informada de les raons de la detenció i dels fets pels quals la persona està acusada. • Exigir la identificació dels i les agents que duen a terme la detenció.

3.- Declaració devant la policia
Queda anul·lat el dret a que la persona sigui assistida per un advocat o advocada de confiança, siguent assistida per un/a d’ofici. Els drets que es mantenen vigents són:

• Fer constar la negativa a declarar o a declarar simplement amb un “no contesto”.
• Relatar i fer constar únicament totes les vexacions i vulneracions de drets que la policia hagi pogut cometre i demanar a l’advocat o advocada que presenti un Habeas Corpus.
• Fer la declaració en la llengua pròpia i dictar-la tal i com la persona vol que sigui. També ampara el dret de llegir-la abans de signar-la i de signar tot els espais (inclosos els marges) que quedin en blanc en el paper.
• Exigir la rectificació de la declaració si no estàs d’acord amb ella. Es pot exigir també que hi constin absolutament totes les preguntes i totes les respostes, sense que cap sigui obviada.

4.- Els interrogatoris para-policials i para-legals
Si bé en tots i cada un dels interrogatoris que es poden efectuar a la persona afectada durant els 5 dies d’incomunicació ha de ser present l’advocat assignat, la realitat queda molt lluny d’això. Precisament aquest és el principal objectiu que vol encobrir la legislació antiterrorista: les tortures físiques i psicològiques a que les persones poden quedar impunement sotmeses durant 5 dies. 5 dies en què, recordem-ho, la persona està desapareguda per als seus familiars i companys. En aquest cas, existeix el dret a fer denúncia davant un metge o metgessa forense que es pot presentar a l’Audiencia Nacional i com a prova en una posterior denúncia judicial.
Per a tots i totes aquelles que puguin pensar que tot això és pura demagògia, només cal fer una ullada a l’informe que anualment realitza l’Associació Contra la Tortura (ACT). Aquests informes fan públiques les tortures que cada any són denunciades a l’Estat espanyol. Amnistía Internacional, el Comité Contra la Tortura de la ONU, Human Rights i el Comité para la Prevención de la Tortura del Consejo de Europa (CPT) han avalat el treball realitzat per l’ACT, donant aixi legitimitat a les seves denúncies. La pròpia ONU ha denunciat també que la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol és una pràctica habitual i que els judicis contra les persones acusades de tortures trigaven excessivament en realitzar-se. Denuncia també que, en el cas de resultar condemnats, les penes són irrisòries i que sovint es beneficien d’indults concedits pel govern. 5.- La declaració final S’efectua sempre davant d’un Jutge o Jutgessa de l’Audiència Nacional a Madrid. El dret a poder parlar amb l’advocat o advocada abans de comparèixer davant el Jutge o jutgessa queda anul·lat, ja que es continua en situació d’incomunicació.
Els drets que es mantenen:

• No ratificar-se en la declaració. Es pot negar qualsevol declaració autoinculpatòria realitzada durant el periode d’incomunicació a comisaria. A partir d’aqui hauria de recuperar-se la llibertat.
• No fer cap altra declaració davant el jutge i no fer-la en contra d’un/a mateix/a.
• Denunciar davant el Jutge o Jutgessa les possibles tortures o vexacions. Davant la posssibilitat que a l’Audiencia Nacional aquesta denúncia caigui en sac trencat, convé fer la denúncia també en un Jutjat d’Instrucció tant si és decretada llibertat com si és decretada presó.

Col.lectiu Antirrepresiu de Terrassa

Un altre cap de turc
Zigor Larredonda es presentà voluntàriament a l’Audiència Nacional de Madrid després d’asabentar-se pels mitjans de comunicació que estava en busca i captura. Quina no va a ser la seva sorpresa quan allà mateix el jutge li diu que no entén què fa allà ja que ell no ha dictat cap ordre de Busca i Captura. Com s’enten que si no existeix cap ordre de busca i captura contra Zigor Larredonda els mitjans de comunicació divulguessin la notícia? És evident que els mitjans de comunicació en connivència amb el Ministeri de l’Interior i la Delegació del Govern tenien la fòrmula perfecta per tenir un cap de turc. El que passa és que aquesta vegada hi ha hagut massa caps de turc i l’evidència es veu massa.

Col.lectiu Antirrepresiu de Terrassa

Querella criminal
La resposta de la família per l'empresonament d'en Zigor Larredonda no ha tardat; el dijous 25 pel matí al Palau de Justícia de l'edifici vell dels jutjats a la sala d'advocats de l'Audiencia Provincial, la mare, el pare i la companya han presentat una querella criminal contra les següents persones: Jaime Mayor Oreja, Ministre de l'Interior, Julia Garcia Valdecasas Delegada del Govern a Catalunya i als periodistes Pere Ríos de El País i els seus respectius encarregats de Secció i de Redacció i el seu Director Jesus Ceberio. El periodista de La Vanguardia Albert Gimeno, els seus respectius Encarregats de Secció i de redacció, i el seu Director Jose Antich, Jordi Corachan del Periódico de Catalunya i els seus respectius encarregats de Secció i de Redacció, així com el Director de la rotativa, Antonio Franco. Els familiars i una vintena de persones, de nombre ampliable doncs aquesta querella és oberta a diferentes entitats, col·lectius i a persones a títol individual, han presentat una querella criminal sota les acusacións de calumnies amb publicitat, injuries amb publicitat i delicte de premaditació. Els denunciants es basen en:

• Primer: Les fonts de les notícies son les autoritats Policials sense cap moment haver contrastat les informacións donades.
• Segon: Els familiars estan segurs de que el Zigor és inocent doncs de moment segons els familiars la policia nomès es fonamenta en la declaració sota tortura de l'altre jove empresonat, Diego Sanchez i en una guia de Barcelona que han trobat al pis d'en Zigor en un registre que també denuncien que ha esta del tot irregular.

I per últim denuncien la predisposició dels mitjans informatius a crear una opinió pública contraria mitjançant la seva difusió. La mare i el pare d'en Zigor han denunciat que Zigor porta desde l´any 93 perseguit per la Brigada d´informació de Barcelona i que la seva primera detenció ja va ser un intent per part d'aquesta. Han dit que va patir tota mena de tortures tant físiques com psiquiques, resaltant que el seu fill va sortir sense càrrecs. Que ara el seu fill torna a ser victima d'un montatge policial i que aniràn fins on faci falta per demostrar la seva inocència.
El lletrat Francèsc Arnau ha llegit integrament la querella i ha anunciat noves querelles una de les quals, anirà destinada al director de la presó de Soto del Real, per obligar al Zigor a signar un paper que permetrà grabar-li totes les seves conversacions amb les visites. Un cop acabada la roda de premsa s'ha anat als jutjats per entregar la querella al jutjat de guardia.

Anta (Alternativa Informativa Terrassa) 25/1