Si en el curs de les vostres passejades per Gràcia encamineu les passes cap a la plaça Gal·la Placídia, o els seus voltants, em permeto recomenar-vos que us arribeu fins a l'església de Santa Teresa de l'Infant Jesús, a la via Augusta cantonada Sant Marc. En el seu interior hi trobareu, en el passadís central i al peu de l'altar major, una làpida amb la inscripció: "D. Jacobus Oliveras Brossa. 1877-1957. RIP". Es tracta del sepulcre del primer rector i fundador d'aquesta parròquia: mossèn Jaume Oliveras i Brossa. El temple, d'uns grans carreus i d'un estil entre neo-romànic pirinenc i bizantí -o almenys així m'ho sembla-, fou bastit pel nostre sacerdot l'any 1930 i és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Mansana, nat a La Garriga com mossèn Oliveras.
Les muntanyes del Bertí i del Montseny (recordeu que La Garriga resta presonera entre aquests dos massissos) iniciaren el jove Jaume en la pràctica de l'excursionisme. I en aquesta incipient aventura a la muntanya podem situar aquella singular travessa que va realitzar, amb un altre sacerdot no identificat, el 5 d'agost de 1904, i que va dur-lo del Montseny a Montserrat en menys de 24 hores.
Deixeu que m'aturi un moment en la gesta que això va significar -per altra banda no divulgada fins vint-i-cinc anys més tard per ell mateix en el butlletí del Grup Excursionista Joventut Catalana de maig/juny de 1929- pel fet que aquesta excursió fou recuperada de l'oblit per un grup de socis del Club Excursionista de Gràcia que intentaren repetir la travessa.
En aquest grup hi era jo mateix, però la seva culminació no s'aconseguí fins el 15 de setembre de 1962, després de diversos intents, concretament per Carles Albesa i per Jordi Ribot. L'itinerari seguit no va variar gaire de l'inicial i el temps emprat va ser, també, pràcticament el mateix: 23 hores i 30 minuts. Aquesta travessa Montseny-Montserrat, que té un recorregut força superior als 80 quilòmetres, ha esdevingut, des de la seva instauració el 1972 amb motiu dels actes commemoratius del cinquantenari de la fundació del Club Excursionista de Gràcia, la prova no competitiva de resistència per muntanya més popular i de major participació (al voltant dels 2500 inscrits) de les que figuren en el calendari oficial de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i de totes les que s'organitzen en el nostre país.
En venir a viure a Gràcia el 1931, amb motiu d'ésser nomenat ecònom de la nova parròquia, mossèn Jaume Oliveras ingressà en els rengles del Gràcia, amb el número 671 de soci. El nostre recordat fundador, Josep Buch i Parera, que el va conèixer molt a fons, ens deia: "El seu caràcter, modest i acollidor, fou molt útil al nostre Club. Les seves orientacions i consells, les seves conferències i les seves col·laboracions en el nostre butlletí foren, en tot moment, molt apreciades i proven que ell es trobava a gust entre nosaltres; va ser-nos fidel fins a la seva mort".
No vull entrar en una detallada biografia de mossèn Jaume Oliveras; només dir que va ascendir trenta vegades a l'Aneto (cim culminant dels Pirineus, com és ben sabut), la darrera el 8 d'agost de 1949, quan ja tenia 72 anys. I que fou el primer català que va escalar els Encantats (el 1910 el Gran Encantat o pic occidental, i l'any següent el Petit Encantat o pic oriental). El passat setembre arribàrem als 30 anys de la primera travessa Matagalls-Montserrat instituïda, com hem dit, el 1972 i se'n va dur a terme l'edició número 23, ja que durant els primers anys la prova tingué un caràcter biennal. De l'ampli anecdotari acumulat en el curs de les 23 edicions, en el qual hi destaquen, la participació d'un gegant de cartró, la d'uns executius amb els seus vestits negres, ben encorbatats i amb el clàssic maletí a la mà, o la d'una parella de nuvis amb tota la vestimenta adient, recollirem el cas d'aquell participant que en el control d'arribada, situat a la plaça del Monestir, i davant de la insistència de les noies que tenen cura de l'avituallament perquè prengués algun aliment, va respondre que ja aniria a casa a prendre's una tassa de brou, i, davant de la sorpresa general, s'encaminà al Santuari... es tractava d'un monjo!
Tinc el convenciment que aquesta, tal vegada, ja històrica Matagalls-Montserrat ha contribuït a reforçar i a destacar l'historial del Club Excursionista de Gràcia, fins al punt que en la darrera edició de la "Nit de l'Esport" gracienca el Club va rebre el guardó de millor entitat esportiva de l'any.

Joan Cervera