UBICACIÓ: Passeig de Gràcia, 113 / Riera de Sant Miquel, 6
DATES DE CONSTRUCCIÓ: 1905-1906. Restauració l'any 2002.
AUTOR: Pere Falqués i Urpí, arquitecte (1850-1916). Josep Samsó, arquitecte.
CARACTERÍSTIQUES: Es tracta d'un edifici residencial plurifamiliar de planta baixa i quatre pisos, situat en el darrer tram del passeig de Gràcia, és a dir al bell mig dels Jardinets de Gràcia. Destaquen les dues façanes de la casa pel seu tractament diferenciat. Així la façana principal del passeig de Gràcia ens mostra un desplegament decoratiu escultòric monumental que contrasta amb el tractament de la façana secundària de la Riera de Sant Miquel. Al mateix temps aquests exteriors lliguen perfectament amb uns interiors preciosistes on el vidre, la fusta, les guixeries i els metalls defineixen uns espais que ens evoquen el Modernisme abarrocat i colorista de la primera dècada del segle XX.
PROPIETARIS: El senyor Bonaventura i Ferrer com a promotor i primer propietari de tota la finca. Anys més tard la finca esdevé un llegat per a l'església i, en els darrers anys concretament l'any 1965, es converteixen en propietaris l'entitat Banco Comercial Trasatlántico i, anys més tard i fins al dia d'avui, el Deutsche Bank:
DESTINACIONS: Des de la seva construcció en la primera dècada del segle XX, va tenir un ús fonamentalment residencial, excepte la planta baixa que va tenir diversos usos comercials. Tot i els canvis de propietat, va conservar l'ús residencial fins a final de la dècada dels 90 del segle XX, en què la finca va quedat buida alhora que el seu estat de conservació anava empitjorant. Amb motiu de la seva restauració, el 18 de juliol de 2002 la casa fou presentada als mitjans de comunicació i ara es destina al lloguer.
OBSERVACIONS: Cal esmentar que els plànols de construcció de la casa estan signats pel mestre d'obres Lluís Miquel i Roca tot i que s'atribueix l'autoria a Pere Falqués. Quan la casa va ser comprada pel BCT l'any 1965 tenien l'objectiu d'enderrocar-la per ampliar la seu de l'entitat. Amb el temps, concretament l'any 1979, la casa Bonaventura Ferrer va entrar en el Catàleg del Patrimoni Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona i, d'aquesta manera, s'esvaeix la possibilitat d'enderroc.