Félix Martí Ibáñez, en una foto de 1961

Entre els mesos de març i juny d'aquest any, diverses institucions i entitats -entre elles el Districte de Gràcia i el Taller-recordaran la vida i l'obra científica del metge anarquista Félix Martí Ibáñez que, en els anys 30 del segle passat, va dirigir a Gràcia un avançat consultori mèdic i sexològic. Aquest consultori estava ubicat a casa seva al carrer Benet i Mercader, 15 i és precisament aquí on començaran els actes del "Memorial de Félix Martí Ibáñez", amb la col·locació d'una placa de record històric per part del Districte de Gràcia i el Taller. Taules rodones, conferències, cursos de postgrau i una exposició completaran les activitats dedicades a Martí Ibáñez, que compten amb l'impuls directe del Grup de Recerca Consolidat "Francesc Salvà" en el qual hi participen membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Nascut a Cartagena el 26 de desembre de 1911, fill del pedagog valencià Félix Martí Alpera, l'any 1921 es traslladà a viure a Gràcia amb la seva família.
El 1935 va col·laborar en la creació de l'Organització Sanitària Obrera, entitat catalana de la CNT i que presentava una alternativa global al sistema d'assistència benèfica liberal, a través de la col·lectivització dels serveis mèdico-sanitaris.
Ja esclatada la guerra civil, i amb l'entrada de la CNT al govern de la Generalitat, Martí Ibáñez fou nomenat director general de Sanitat i Assistència Social, responsabilitat des de la qual va dur a terme una profunda reorganització de tots els serveis sanitaris, socialitzant-los en els àmbits professional i assistencial.
Martí Ibáñez, que també va ser sots-secretari del Ministeri de Sanitat del govern de la República, fou autor de la llei sobre interrupció voluntària de l'embaràs que la Generalitat de Catalunya va aprovar per decret el 25 de desembre de 1936 i que va servir de base pel decret del govern de la República que signaren la ministra de la CNT Frederica Montseny i la sots-secretària del departament i membre de la UGT Mercedes Maestre.
Forçat a exiliar-se amb l'arribada del règim franquista, el mateix 1939 s'instal.là a Nova York o va iniciar etapa de la seva vida en la qual destacaria com a professor universitari de gran prestigi i com a editor d'importants revistes de medicina. Martí Ibáñez va ser membre de les més importants societats europees i americanes de medicina, història i literatura i va participar en multitud de congressos a Europa, Amèrica i fins i tot al Japó. D'altra banda, va publicar nombroses obres i també articles d'història de la medicina en les més prestigioses revistes mèdiques internacionals. Félix Martí Ibáñez va morir a Nova York l'any 1972.