Cine fòrum_

Dijous 30 de novembre de 2006

SÉVIGNÉ Un film de Marta Balletbò-Coll protagonitzat per: Anna Azcona Josep Maria Pou Eduard Farelo Col·laboració especial de : Carme Elías Francesca Piñón  Espanya, 2004, 35 mm, 82 min,  Versió original: català, castellà, anglès http://www.costabravafilms.com/ Júlia Berkowitz és la directora estrella del Teatre Públic. Jove, intel·ligent i extraordinàriament atractiva, aquesta exactriu decideix posar en escena una obra sobre Madame de Sévigné, la marquesa parisenca cèlebre per les seves «Cartes a la filla».

Tan aviat com Júlia comença a treballar en el text de l’obra, les dificultats professionals i personals es multipliquen. «A vegades em sento embarcada en la vida sense el meu propi consentiment». La directora sent com a pròpia la frase de Madame de Sévigné. Júlia reuneix el valor i ha d’escollir entre seguir casada amb el seu marit, l’influent i intrigant crític teatral Gerardo R. Valcárcel, cedir davant d’Ignasi Basauri l’atractiu programador del Teatre, amb qui manté un affair, o bé, començar una nova vida amb l’autora del text, la desconeguda i sempre sorprenent Marina Ferrer Amat.

SÉVIGNÉ es un film d’auteur tot i que rodat amb un clar segell de pel·lícula indie americana segons Robert Lang (Universitat de Hartford) qui afegeix «que constitueix un anàlisis honest i intel·ligent de les complexitats del desig». 

HÉCTOR, L’estigma de la por T.O.: “Héctor, l’estigma de la por”. Espanya. 1982. Drama. 89 minuts. Director: Carlos Pérez Ferre. Guió: Carlos Pérez Ferre sobre un fets reals. Fotografia: Jordi Morraja i Federico Ribes. Música: Ovidi Montllor i Toti Soler. Muntatge: Pablo G. del Amo. Intèrprets: Ovidi Montllor, Juli Mira, Aldo Sanbrell, Lali Espinet, Roberto Sansilvestre, Rosario Guillén, París Soler, Amparo Albors, Ariadna Mira, Enrique Soler, Esteban Durá. El primer gran projecte cinematogràfic del director alcoià Carlos Pérez Ferre va ser Héctor, l’estigma de la por (1982). La crítica ha definit esta pel·lícula com “una lliçó de por i agonia. La vida d’un personatge solitari, afeixugat per les seues obsessions i un recorregut per la desesperació que Ovidi Montllor va saber protagonitzar amb gran mestria”.

La història se centra en Héctor, un home solitari que viu a la muntanya i que només té contacte amb altre ser humà, el seu amic Antonio, que li porta menjar per a què subsistisca. Un dia, un personatge estrany comença a rondar la casa del protagonista i este acaba tancant-se en la vivenda, obsessionat en què és el seu pare que ha ressuscitat. Segons explicava el propi Pérez Ferre: “Les condicions climatològiques d’aquell rodatge ens van jugar una mala passada. Sobre la marxa vaig haver de reconstruir part del guió”.

Héctor va suposar per al director alcoià el reconeixement de la crítica i els festivals internacionals. Va rebre un premi a la millor fotografia a San Sebastián, una menció a la Mostra de València a la millor interpretació, el premi a la millor pel·lícula de l’any al Festival de Pamplona, el Gran Premi de la crítica internacional i el del públic al Festival de Cine de la Cultura Mediterrània a Còrcega. També es va projectar com a pel·lícula convidada en els certàmens de Berlín i El Cairo. Per contra, la cinta va tindre problemes seriosos per a la seua distribució i la seua estrena a Espanya.

© CMIG