Adreça desconeguda de Kressmann Taylor

Una paraula fàcil: una condemna mortal

No sé si vau seguir la meva recomanació, en un dels meus primers articles, de llegir-vos Expiació d’Ian Mc Ewan. Si ho vau fer, vau poder ser conscients de com una interpretació errònia, un pensament precipitat, podia dur a la misèria absoluta tota una vida. Potser, en el fons, la literatura n’és plena d’aquests petits detalls que també es donen a la quotidianeïtat. Al cap i a la fi, ens passem la vida condemnant a partir d’informacions incompletes i jutjant sense tenir en compte totes les circumstàncies que envolten un gest.

Novament us en porto una mostra. Adreça desconeguda va publicar-se per primera vegada als Estats Units, el 1938, en una revista, i va causar una reacció tan immediata que va obligar a l’editorial a reeditar-la. Emmarcada dins el gènere capitular, no hi ha cap narrador, el lector construeix la història a partir de 18 cartes que s’intercanvien entre dos amics i socis alemanys: un, jueu establert als Estats Units, i l’altre, d’origen ari resident a Alemanya.

Sé que sobre l’holocaust jueu i sobre el nazisme s’han vessat múltiples obres literàries, teatrals, pictòriques i cinematogràfiques, fet que —contràriament al que s’esperaria en una altra temàtica— no ens indueix a la fatiga, potser perquè és la manera que tenim d’expressar el rebuig, el desconcert, la repugnància davant d’uns fets que ens van colpir i que, malauradament, en d’altres formes i circumstàncies, es van repetint.

No obstant, aquesta obra té un tractament totalment diferent i absolutament sorprenent: perquè dóna una petita victòria a qui creiem que ha de ser víctima. Això ens porta a una discussió sense final sobre l’ètica d’algunes accions, d’aquelles que estan en una frontera molt fina entre la justícia i la injustícia o, filant més prim, entre la justificabilitat o la gratuïtat. Sí, el llibre us durà a un fort debat intern entre la justificabilitat de la revenja i la seva gratuïtat, una revenja intel·ligent que no taca les mans de sang, però que, precisament per aquest fet, la fa més cruel encara.

Un cop superada la intensitat d’aquest debat, us podreu plantejar altres temes secundaris que deixa entreveure l’obra: la fragilitat en què situa als ciutadans, un règim totalitari que utilitza una justícia primitiva i primària, com també entendre el sentiment que va dur a un poble a recolzar un dement en el seu govern, a entendre com es passa de la coneixença al dubte i a la devoció total per un demagog (les cartes abracen els anys anteriors a la guerra: del 1932 al 1934).  Us ajuda a entendre que els grans fets històrics mai no són fruit d’un dia ni d’una persona sinó de tot un seguit de circumstàncies on tots els països i, per tant tots els ciutadans del món, en som responsables. Alemanya havia rebut un càstig humiliant i un tractament vexatori després de la 1ª Guerra Mundial; en conseqüència, es va veure immersa en una època de pobresa i de restriccions que la va abocar als braços d’un home que els va donar un cap de turc on expressar la ràbia i la promesa d’un “paradís” de benestar i abundància. No sóc pas politòloga però aquesta anàlisi no podria ser aplicada a la situació actual on s’ha creat una guerra-revenja entre el món islàmic i l’occidental?

Adreça desconeguda va ser escrita per una dona que va signar sota el pseudònim literari “Kressmann Taylor” perquè es va considerar, segons ens diu el seu fill en un epíleg final del llibre, que era una narració massa forta per aparèixer amb el nom d’una dona. Curiosament, malgrat l’èxit rotund del llibre, no se’n va saber res més fins a una reedició del 1995 per commemorar el 50è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració. El llibre va ser novament molt ben rebut per lectors i crítics.

M’acomiado desitjant-vos una bona lectura: és un llibre molt ràpid de llegir (en una o dues hores pot ser enllestit) però inacabable en la seva reflexió i maduració.  Espero que en gaudiu!

Kressmann Taylor: Adreça desconeguda. Ed. La Magrana

                                                                                                                         Muntsa Farré i Olivé

© CMIG