 |
||
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
Adreça
Oficial
|
||
|
Rambla del Prat. Memòria d'un carrer de Gràcia 1. Antecedents L'antiga finca La Fontana era una propietat amb una extensió aproximada de 5 mujades, és a dir, uns 24.500 m2. Segons el Registre de la Propietat, el primer propietari fou Joaquim de Roca i Batlle (1742-1811). Els seus descendents mantenen la propietat al llarg dels segles XVIII i XIX, aproximadament fins a l'any 1900. La finca començarà a ser parcel·lada especialment d'ençà del darrer quart del segle XIX. Segons la documentació conservada, l'any 1890 s'aprovà un primer Projecte d'urbanització del terreny corresponent a l'antiga Finca La Fontana, aprovat per l'Ajuntament de Gràcia. La Fontana limitava amb les terres d'una altra explotació agrícola important, Can Trilla, i amb el traçat dels carrers Gran de Gràcia, Príncep d'Astúries i Sant Marc. Era una de les propietats agrícoles més importants en aquells segles. Els propietaris de La Fontana organitzaven, durant la segona meitat del segle XIX, nombrosos concerts i representacions teatrals a l'ampli i ric jardí de la finca, col·loquialment conegut com a Bosc. La premsa barcelonina i gracienca se'n va fer ressò sovint, sobretot a les pàgines dedicades a espectacles.
2. Obertura del carrer Pot dir-se que la urbanització de la Rambla de Prat s'inicia l'any 1890, quan l'Ajuntament de Gràcia aprova el Projecte d'urbanització del terreny corresponent a l'antiga finca La Fontana. Reformat després dels requeriments de l'antiga propietària, Carmen de Pastors i de Maranges, vídua de Josep Maria de Prat i d'Adaball, el projecte definitiu descriu el carrer així: "por lo que se refiere a la anchura de las calles de Sant Benito (Benet Mercadé) y San Rafael (Berga), que se prolongarán, guardando la que actualmente tienen en la parte abierta, quedando la calle central que va desde la calle Mayor a la de Riera de Cassolas de 15 metros de anchura" (Expedient 321. Caixa 227. AMDG). Uns anys més tard, l'octubre de 1894, se celebra la subhasta per subministrar i col·locar 16 fanals per dotar a la Rambla de Prat d'enllumenat públic. L'esperit reivindicatiu dels veïns de la Rambla de Prat ve de lluny. El 1912, propietaris i veïns s'adrecen a l'Ajuntament de Barcelona demanant millores urbanístiques: llambordes a la calçada i voreres de ciment, tot respectant els arbres que hi havia. El document era signat, entre d'altres, per Felipe Viñas, Manuel Raventós, Juan Fatjó i Dolores Basté. (Expedient. 4978. Any 1912. Obres Públiques. Foment. AMA) 3. El Modernisme El Modernisme fou un llenguatge artístic que es desenvolupà en algunes ciutats europees en els darrers anys del segle XIX i es perllongà fins a la primera dècada del segle XX. A Catalunya, i més concretament a Barcelona, el Modernisme es va veure esperonat per un col·lectiu d'artistes (arquitectes, escultors, pintors, dissenyadors, fusters, guixaires, vidriers, joiers..) que cercaven fer un art modern, però sense oblidar alhora els oficis del passat. En el cas de Barcelona, coincidí amb el moment en què la ciutat creixia i consolidava el seu eixample. En el cas de Gràcia, correspon als darrers anys, en què era encara una vila autònoma amb municipi propi -fins al 20 d'abril de 1897-, i als primers en què esdevé una part més de la ciutat de Barcelona. El Modernisme accelerà encara més el pas d'una Gràcia agrícola i industrial vers una Gràcia urbana i residencial. Un exemple adient d'això és la Rambla de Prat, projectada com a carrer en els darrers anys del segle XIX i consolidada com a carrer residencial en el tombant de segle. Gràcia ha sabut conservar la major part de l'arquitectura que constitueix la primera Rambla de Prat. Avui, en el segle XXI, mirant i passejant per la Rambla de Prat es pot gaudir d'un carrer on el Modernisme és present, quasi podem dir que es respira. Avui dia, la Rambla de Prat en el seu conjunt està protegida arquitectònicament, ja que pertany al Catàleg del Patrimoni Historicoartístic de la Ciutat de Barcelona. 4. Vida social Durant segles, les rambles foren l'eix social, comercial i artístic de la Barcelona antiga. A la segona meitat del segle XIX, amb la construcció de l'Eixample, la Rambla de Catalunya esdevé la prolongació d'aquest eix vital de la ciutat. Al final del segle XIX, lluny del cor de la burgesia barcelonina, Gràcia construeix també la seva rambla. Des del seu origen, el carrer és curull de vitalitat política, social, comercial i artística. La Rambleta, com durant molts anys l'anomenaren el graciencs, neix pletòrica de vida. La política i les revoltes obreres, les festes al carrer i les processons, el comerç i, molt especialment, les activitats artístiques i culturals que, des del Gran Teatre del Bosc, projectaven la seva atracció a tots els barcelonins, feien de la Rambleta de Gràcia un carrer molt especial. Alguns
dels molts actes destacats celebrats al Gran Teatre del Bosc van
ser l'estrena estatal de Madame Butterfly, l'any 1907, amb gran
èxit segons les cròniques o el míting d'Esquerra
Republicana de Catalunya per a les eleccions municipals de 1931,
al qual va assistir Lluís Companys, que poc després
sortiria elegit regidor pel districte de Gràcia. La intensa
activitat política i cultural de la Barcelona de 1900 a
1939 bull especialment a la Rambla de Prat. Elaboració: Associació
de Veïns Rambla de Prat Taller
d'Història de Gràcia Organització: Amb
la col·laboració de: Agraïments: |
