 |
||
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
Adreça
Oficial
|
||
|
Félix Martí Ibáñez, metge, sexòleg i llibertari Aquesta exposició -coordinada pel Taller d'Història de Gràcia - forma part dels actes del Memorial Félix Martí Ibáñez. 1911-1972 que es duen a terme entre març i juny d'aquest any 2003. Un Memorial amb l'objectiu de recuperar l'obra i la figura d'aquest metge anarquista, vinculat a Gràcia, director general de sanitat de la Generalitat durant la IIª República, autor, entre d'altres, de la legislació sobre interrupció voluntària de l'embaràs i que va tenir el seu consultori abans de la guerra civil al carrer Benet Mercadé de la nostra vila. El futur metge aterra a Gràcia Félix Martí Ibáñez va néixer a Cartagena el 26 de desembre de l'any 1911, fill del pedagog valencià Fèlix Martí Alpera. Quan el futur metge encara no tenia 10 anys el 1921 la família es traslladà a viure a Barcelona. Va fer el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de Barcelona i, a partir del curs 1928-1929, va estudiar medicina a la facultat del carrer Casanova, on es va llicenciar el 1933. Va anar després a Madrid a cursar-hi el doctorat, amb una tesi d'història de la medicina i va tornar a Barcelona i, en concret a Gràcia, a finals de 1934. Des que varen arribar a Barcelona la família de Martí Ibáñez s'inastal.laren a una casa del carrer Benet Mercadé, 15. Ja doctor en medicina, l'any 1935 Félix Martí va obrir a l'esmentat indret gracienc el seu consultori que, a la premsa, s'anunciava com a "médico psicólogo", especialitzat en "Enfermedades nerviosas y mentales. Conflictos espirituales y sexuales". La Gràcia que va trobar Martí Ibáñez quan hi va arribar per primera vegada a començaments dels anys 20 era la d'una vila amb clara tradició anarquista. En el terreny de les publicacions, per exemple, ja l'any 1886 el sastre Emili Hugas, el sabater Martí Borràs i el mestre d'escola Joan Montseny havien fundat el periòdic La Justicia Humana, tot i que amb una vida molt efímera ja que només n'aparegueren vuit números. Joan Montseny, més conegut com Federico Urales i pare de Frederica Montseny impulsaria, dos anys després i també a Gràcia, la revista Tierra y Libertad que es va editar entre juny de 1888 i juliol de1889. Un Memorial impulsat conjuntament per: -Ajuntament
de Barcelona. Districte de Gràcia. Agraïments: -Àlvar
Martínez Vidal.
|